Somiant l’Ontinyent del demà | Nicolau Calabuig

Quan ens trobem a les acaballes del 2017 i havent superat l’equador de la present legislatura municipal, moltes són les coses aconseguides en poc més de dos anys marcats pel canvi polític a les principals institucions valencianes, i altres tantes queden encara per millorar.

És evident que el canvi polític valencià nascut de les urnes ara fa dos anys, acompanyat de la signatura de l’Acord del Botànic que va fer possible un nou govern de progrés, valencianista i de consens a la Generalitat, ha estat positiu per a Ontinyent. No em posaré ara a relatar tota la sèrie de millores i inversions que s’han produït a la nostra ciutat, fruit d’uns governs que han deixat enrere la corrupció i el clientelisme d’anteriors etapes per començar a establir criteris de justícia i transparència en la redistribució de recursos, malgrat l’injust finançament autonòmic per part de l’Estat.

Tot i que el context valencià és, per fi, favorable a Ontinyent, pense que necessitem una anàlisi realista sobre la situació de la nostra ciutat i com volem afrontar el futur que se’ns presenta. Cal que reflexionem serenament sobre les xifres de gent sense feina, la llista d’espera als serveis socials municipals o les connexions de la ciutat amb la comarca i el país.

Tinc 21 anys i sóc estudiant d’últim curs de Ciències Polítiques i de l’Administració Pública. Conec molta gent de la meua generació a qui li agradaria viure a Ontinyent, però no pot fer-ho perquè no té la possibilitat de llaurar-se un futur digne treballant al nostre poble, o simplement té el seu lloc de feina a València o altres poblacions valencianes on no pot anar i tornar tots els dies per l’estat en què es troben les xarxes de comunicació com el tren. Per això, hem de fer-nos escoltar a Madrid fins aconseguir una línia Xàtiva-Ontinyent-Alcoi moderna, sostenible, en condicions i sense xapusses, amb una nova estació intermodal més propera al nucli urbà.

Més enllà de la important modernització dels nostres polígons industrials aprovada per la Conselleria d’Economia que dirigeix Rafa Climent, a Ontinyent encara rondem la trista xifra de 4.000 persones sense faena. Per tant, hem d’actuar en clau estratègica: cal aprofitar factors positius que ens diferencien, com la presència del Campus de la Universitat de València a Ontinyent, per tal de transmetre coneixement i valor afegit a les nostres empreses. Necessitem una Administració bolcada en ajudar a la diversificació econòmica i la innovació, dos elements claus per enfortir la nostra indústria de cara al futur i generar llocs de treball estables i de qualitat que estimulen el comerç de proximitat i l’hostaleria.

A més, per aconseguir la ciutat justa que totes i tots volem, hem de centrar els esforços en que cap persona passe per moments d’extrema dificultat, que ningú es quede pel camí. La llista d’espera als serveis socials municipals hauria de ser una prioritat de primer ordre que cal afrontar amb molta seriositat i eficiència. És urgent deixar enrere la política de titulars i passar a l’acció, perquè hi ha persones que no es poden permetre el luxe d’esperar ni un minut més. Estic convençut que el nou model de polítiques inclusives impulsat per la Conselleria de la Vicepresidenta Mónica Oltra, que farà possible la contractació de 39 nous professionals a la Vall d’Albaida, ajudarà a millorar la prestació d’estos serveis tan necessaris per a una ciutat de la nostra importància.

Tot això i molt més, és possible si deixem enrere l’electoralisme i les veritats absolutes i ens centrem en treballar des del diàleg i el respecte a la pluralitat per un futur pròsper, just i sostenible per a l’Ontinyent que estimem.

Nicolau Calabuig i Serna
Portaveu comarcal de Compromís

Arxivat en: Opinió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *