Premis Roure Valencià 2017: quan la resistència i la persistència van de la mà

El passat divendres 7 de juliol vam viure una de les nits més emotives de l’any per a Compromís: el sopar dels Premis Roure.

Teníem previst celebrar el sopar al carrer, com ens agrada, però la nit es va presentar passada per aigua i ens vam veure obligats a traslladar-nos a l’interior del bar de la Societat de Festers, on el vam celebrar aquest any.

Durant 20 anys, els premis Roure han sigut símbol de resistència, de lluita valenta contra un govern que ens va deixar més que clar que era l’enemic del poble valencià. Durant 20 anys, hem estat plantant roures per a resistir.

Des de 1996, són molts els premis atorgats a la defensa de la nostra terra des de diferents vessants: des de la vessant cultural i musical, hem atorgat el premi Roure al col·lectiu l’Olla, el grup cultural El Ganxo, al grup de Gegants i Cabets d’Ontinyent, a la Colla de Campaners, als Menestrils i a El Regall, al cine club Utiye, a l’IEVA i al grup de rock Atzukak. Des de la vessant de reivindicació de la nostra llengua, hem distingit amb el Roure a la Coordinadora per la Defensa i ús del Valencià i a Ràdio Activa. Com a ferms defensors de l’educació, el Roure va ser rebut pel CEIP Lluís Vives i per les AMPA del Bonavista i el Martínez Valls. Des de la defensa de la terra i el medi ambient, foren el Centre Excursionista d’Ontinyent, els Amics del Pou Clar i la Plataforma del Fem. La lluita per la igualtat és reconeguda pel premi amb la distinció a la consellera d’Igualtat i vicepresidenta, Mónica Oltra, i a l’associació Més Que Dones.

També hem guardonat amb el Roure l’associació d’amics del poble saharià de la Vall d’Albaida, l’associació d’Ames de Casa, ADIEM, AFAO, Maria Barberà, Francesc Aura (supervivent ontinyentí al camp de Mathausen), la coordinadora “Salvem el tren”, l’associació de comerciants Comerç In i Armosigol, per la producció audiovisual reivindicativa. I com no podia ser d’altra manera, també sabem distingir els nostres, per tota una vida de dedicació política i compromís amb el nacionalisme valencià, i per això han rebut el Roure Josep Gandia Canet, la candidatura del Partit Nacionalista Valencià de 1979 i José Ramón Tormo (Sirilo). Exemples per a tots nosaltres.

Fent un recorregut per tots els premis atorgats, s’albiren els valors que defensem en Compromís:

La reivindicació de la nostra cultura i la nostra llengua, com a parts inseparables de la nostra identitat com a poble. Uns bens que hem de protegir i potenciar contra bords i lladres.

Defensors i ferms creients del sistema públic com a garant de la igualtat des del respecte a la diferència.

Nacionalistes a la manera de Fuster: perquè ens obliguen a ser-ho.

I perquè som indestriables, la nostra terra i nosaltres, la defensem amb dents i ungles. Perquè és casa nostra, si és que hi ha cases d’algú.

Eixa resistència de tants anys d’un poble unit, alegre i combatiu, per fi va tindre recompensa ara fa dos anys quan vam ser capaços de donar-li la volta al govern del nostre país. Ara, el govern valencià lluita al costat del poble i per això, després d’estar 20 anys plantant roures per a resistir, ara els plantarem per a persistir.

Perquè el roure és un arbre resistent però també persistent, que ens dóna aixopluc i és refugi, símbol de longevitat, que és el que desitgem per a aquest canvi en la política valenciana, a les nostres comarques i als nostres pobles. A la nostra comarca sabem massa bé el que és resistir… sabem massa bé el que és persistir…

L’Assemblea Veïnal contra la planta de residus animals de la Vall d’Albaida uneix molt bé la resistència i la persistència. Des que l’any 2011 el PP anunciara l’inici del procés de construcció de la Planta, l’Assemblea va presentar una ferma oposició: recollida de signatures, presentació de més de 3.000 al·legacions (associacions, particulars, ajuntaments…), presentació de recursos (l’ajuntament d’Ontinyent va presentar un recurs en 2015, amb el company Fran Quesada com a regidor de Medi Ambient; recurs que es va sumar als presentats per la Pobla del Duc, Otos i la Colla Ecologista l’Arrel), concentracions, manifestacions, xarrades informatives… Amb el lema Una comarca, una força, l’Assemblea Veïnal va posar tota la comarca en peu de guerra. En març del 2016, el TSJ va anul·lar el projecte de construcció de la Planta, ja amb el Govern del Botànic. No tenim cap dubte que la pressió de la feina incansable de l’Assemblea va tindre molt a veure en la visualització i oposició al que era una barbaritat.

Des de Compromís per Ontinyent no vam tindre cap dubte que l’Assemblea Veïnal contra la planta de residus de la Vall d’Albaida havia de rebre el Premi Roure 2017 per la seua lluita en defensa del territori, de la nostra terreta. Un premi a la resistència i a la lluita defensant el que és just. Tota lluita té recompensa, i fer justícia amb la paralització de la construcció de la planta n’és un bon exemple. Una comarca, una força.

I si algú coneix el que és resistir i persistir, són els joves de la nostra ciutat. Com a ontinyentina i com a portaveu de Compromís, em sent molt orgullosa dels nostres joves. Uns joves actius, compromesos i amb les idees clares que, amb la veu ferma i ben alta, s’han sabut organitzar. I de quina manera! Al Consell Local de la Joventut d’Ontinyent, qualsevol jove pot des de tramitar el seu carnet juvenil a rebre informació sobre qualsevol aspecte que necessite, bé siguen subvencions, gestions administratives, cursos de formació, voluntariat i associacionisme, a rebre assessorament d’estudis i laboral, psicosexual i legal. I respecte a l’oci i temps lliure, en saben a muntó, ja que organitzen la Pasqua Jove (amb el tradicional concurs de paelles i vol de catxirulos), l’Estiu Jove (amb cursos de formació, cinefòrum temàtic i activitats socioeducatives, entre les quals, Activa’t!, una alternativa que uneix natura, associacions, esports i cultura), la Tardor Jove (amb la Fira d’Associacions i el concurs d’escriptura juvenil) i el Nadal Jove (centrat en activitats musicals).

Ja era hora que el Consell Local de la Joventut d’Ontinyent fóra reconegut per tots aquests anys (25 anys, ni més ni menys) d’incansable feina en persistir en la importància d’oferir als joves eixides laborals, de lleure i d’oci. També el Consell va passar per anys obscurs en què del govern ontinyentí no rebia més que colps i cap ajuda. Tenim memòria. Per eixa persistència, Compromís per Ontinyent els vam atorgar el Premi Roure Jove 2017. Ben merescut.

Com a portaveu de Compromís per Ontinyent, volia compartir amb totes i tots vosaltres el que va ser per a mi la nit dels Premis Roure aquest any 2017. Primer que res, emoció per veure que hi ha gent com la de l’Assembla i la del Consell, incansables, invencibles. Quan es té la raó de la mà i la voluntat ferma per canviar les coses, només et cal un bon company que et diga “avant”. És absolutament esperançador veure la feina feta per l’Assemblea i pel Consell, veure com es persisteix fins que s’aconsegueix fer justícia. Entre tots i tots, ho podem tot. Només cal que en siguem conscients.

En segon lloc, orgull, sensació d’unió i convicció en què som un gran equip. La nit dels Premis Roure vam tindre un “convidat” (ho pose entre cometes perquè per a nosaltres és de casa) molt especial: Joan Baldoví. El nostre representant al Congrés dels Diputats i polític millor valorat de tot l’estat espanyol segons les enquestes del CIS. El nostre Baldo, un suecà orgullós del seu poble, amb qui vaig compartir complicitats, riures, crítiques, idees i propostes… Per a mi, un dels polítics més honrats, sincers, directes i amb trellat que he conegut mai. I damunt, elegant. Tot un referent. Se’m va fer massa curta la nit!

Compartir amb Baldoví el sopar dels Roure va ser molt bonic, però més bonic va ser encara (amb permís de Baldo) trobar-me enmig d’antics regidors i militants de tota la vida, i de tota la jovenalla que ha estat sumant-se els últims anys i últimament al projecte que és Compromís.

En un dels moments en què em vaig alçar, em vaig quedar observant totes aquelles persones. Entre companys de la comarca i premiats, tota una taula de gent jove. Quin futur té Compromís! Aprofite l’avinentesa per a reiterar l’enhorabona al meu company Nicolau Calabuig, que ha sigut un dels 20 joves seleccionats de tota Europa per a participar a la Coppieters Academy 2017 a Brussel·les. Són joves, però sobradament preparats.

Com a portaveu de Compromís és una responsabilitat però tot un autèntic plaer i un orgull absolut caminar, d’una mà, amb aquests joves, i de l’altra, amb la maduresa i experiència d’antics regidors, secretari i alcalde. Perquè allà també estaven els meus admirats i estimats Ximo Urenya, José Manuel Torró, Rafa Francés, Josep Francés, Joan Cambra… amb els missatges de Rafa Beneyto i Rafa Portero que no ens podien acompanyar aquella nit de manera presencial però sí en suport i en ànima. Quin plaer, quina tranquil·litat i quin orgull poder comptar amb ells que tants anys han estat en primera fila política i a qui espere que els quede molta traca per davant, perquè em fan falta. No em cansaré mai de dir-vos-ho: GRÀCIES per continuar ací. Sou el millor exemple de persistència i resistència.

Aquell divendres 7 de juliol plovia, i era una preciosa metàfora perquè no s’estava més que preparant la terra per a rebre nous roures.

Compromís, com un dels roures que atorguem cada any, tenim la resistència de l’experiència i la persistència de la joventut. Quina gran responsabilitat ser-ne la portaveu… però quina seguretat anar de la vostra mà.

Per molts més Premis Roure. Per molta més resistència i persistència. Amb vosaltres, avant, sempre avant!

GRÀCIES.

Sílvia Urenya
Portaveu de Compromís per Ontinyent

Arxivat en: Opinió, Premis Roure Valencià

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *